Com podem silenciar el vidre?

Dematí sí, dematí no, hem d'esperta l'horrible sò dels vidres trencats. Estàs enmig d'un somni meravellos quan de sobte, crishcrashcrashc! Aquelles botelles de vi car, i de cava més car encara, acaben la seva vida útil dins un camió, fets bocinets, esperant la seva reencarnació (deu ser avorrit reencarnar-se un pic i un altre pic en botella, esper que els hi deixin triar altres opcions...).
La qüestió que hem preocupa és, es pot fer la recollida selectiva de residus i de basura en genreal més silenciosa? No vull menysprear les persones que viuen d'això... però de vegades pareix que tenen ràbia de que l'altra gent dorm i ells no. D'acord, la recollida de basura no és massa renouera, a no ser que ells es dediquin a pegar crits i a flastomar, i se'ls cali el camió 4 vegades al mateix lloc, o que tornin els "cubos" al seu puesto fent llançament a distància.
El cartró i el plàstic tampoc molesta, i a més, ho recullen de dia.
El vidre... com podem silenciar el vidre? Sóm capasos d'enviar coets cap a Mart, i hem direu que no és possible fer un vidre que no faci tan de renou quan es trenca?
Per exemple, si dins el camió estàs plè d'aigua... es trencarien els vidres? farien al manco menys renou? Jo no ho sé, si qualcú té qualque idea, que m'ho digui, o que la patenti directament i la vengui als ajuntaments (però que sigui barata eeh).
Crec que de moment podré seguir visquent sense despertador, gràcies a la recollida selectiva i a tenir "la porta del darrera" d'un restaurant "a tir d'orella".

Com se formen les estrelles?

L'altre dia, esperant les llàgrimes de Sant Llorenç, que per cert no vàrem veure, parlavem de com es formen les estrelles. S'acabaran qualque dia? arribarà la nit més obscura sense puntets al cel? De fet... hi ha alguns llocs on pareix que les estrelles s'han disolt com la sal dins l'aigua. Hi ha llocs on el llum del carrer no et deixa veure el que hi ha més amunt, crec que ja tots sabem de que va la contaminació lumínica, és com si una vegada més el que és humà guanyi a la natura. Després, et sorprens quan veus una nit estrellada, i no és que aquest vespre hagin sortit més estrelles de marxa, si no que ets a un lloc sense llum, segurament mínimament allunyat de la civilització. Llavors, et sorprens de la quantitat d'estrelles que hi ha, reconeixes la Via Làctea, l'Ossa Menor i la Major, el cinturó d'Orió (per dir les que més o menys tothom coneix al manco el nom). També trobes algún puntet que es mou, i tranquils!, no és un OVNI, és un satèl·lit. És en aquests moments que te n'adones de la immensitat de l'univers, i de tot el que l'ésser humà no ha estat capaç de saber fins ara i qui sap si algún dia ho sabrà.

I si vos heu quedat amb ganes de saber com es formen les estrelles, aquí teniu un enllaç interessant: http://www.geocities.com/alvarogrande_2000/estrella.htm