Algú dubte en fer torrents?

Aquest cap de setmana acab d'acabar un curset de barranquisme i m'haureu de perdonar si vos paresc un poc "flipat" amb aquest tema, i tampoc m'agradaria donar s'impressió "d'enteradillo", esper que no sigui així.

Idò si he de fer un feedback de lo que he après des curset és que deixant de banda moltes tècniques de montatge de cordes i descens de barrancs (de ses quals m'he quedat amb ses més bàsiques), en aquest tipo de reunions s'apren a coneixer gent nova i a confiar en gent que realment no confiaries en una situació normal, clar, es problema és que en un torrent on només hi ha 12 persones no tens molt on triar i molt manco si tens 2 monitors que te diuen en qui confiar (afortunadament ells ho supervisen tot). Una altre cosa que s'apren és que ets capaç d'arribar a llocs on molta gent no hi arriba i realment és difícil explicar o transmetre ses sensacions que provoca estar allà ficat, i vos puc assegurar que aquestes sensacions són sencillament úniques.
Per colmo t'adones compte que allà és pràcticament impossible que hi arribin coses com es reggaeton i segurament pensareu que és una xorrada, pero a jo me provoca una gran rialla......tranquils de moment no estic sonat, jeje.

Pero segurament lo més divertit de tot és que malgrat es fred que passes si ho fas en s'hivern, malgrat s'aigo gelada que te passa dins es traje de neopreno, malgrat ses culades i es cops que te pegues per ses patinades, malgrat això i un parell de detallets més, al final ho disfrutes. I t'agraden tant ses sensacions que has tengut que fins i tot ho recomanes i tens ganes de repetir-ho un altre vegada, així que si vos animau.....feis-m'ho saber.

Com podem silenciar el vidre?

Dematí sí, dematí no, hem d'esperta l'horrible sò dels vidres trencats. Estàs enmig d'un somni meravellos quan de sobte, crishcrashcrashc! Aquelles botelles de vi car, i de cava més car encara, acaben la seva vida útil dins un camió, fets bocinets, esperant la seva reencarnació (deu ser avorrit reencarnar-se un pic i un altre pic en botella, esper que els hi deixin triar altres opcions...).
La qüestió que hem preocupa és, es pot fer la recollida selectiva de residus i de basura en genreal més silenciosa? No vull menysprear les persones que viuen d'això... però de vegades pareix que tenen ràbia de que l'altra gent dorm i ells no. D'acord, la recollida de basura no és massa renouera, a no ser que ells es dediquin a pegar crits i a flastomar, i se'ls cali el camió 4 vegades al mateix lloc, o que tornin els "cubos" al seu puesto fent llançament a distància.
El cartró i el plàstic tampoc molesta, i a més, ho recullen de dia.
El vidre... com podem silenciar el vidre? Sóm capasos d'enviar coets cap a Mart, i hem direu que no és possible fer un vidre que no faci tan de renou quan es trenca?
Per exemple, si dins el camió estàs plè d'aigua... es trencarien els vidres? farien al manco menys renou? Jo no ho sé, si qualcú té qualque idea, que m'ho digui, o que la patenti directament i la vengui als ajuntaments (però que sigui barata eeh).
Crec que de moment podré seguir visquent sense despertador, gràcies a la recollida selectiva i a tenir "la porta del darrera" d'un restaurant "a tir d'orella".

Com se formen les estrelles?

L'altre dia, esperant les llàgrimes de Sant Llorenç, que per cert no vàrem veure, parlavem de com es formen les estrelles. S'acabaran qualque dia? arribarà la nit més obscura sense puntets al cel? De fet... hi ha alguns llocs on pareix que les estrelles s'han disolt com la sal dins l'aigua. Hi ha llocs on el llum del carrer no et deixa veure el que hi ha més amunt, crec que ja tots sabem de que va la contaminació lumínica, és com si una vegada més el que és humà guanyi a la natura. Després, et sorprens quan veus una nit estrellada, i no és que aquest vespre hagin sortit més estrelles de marxa, si no que ets a un lloc sense llum, segurament mínimament allunyat de la civilització. Llavors, et sorprens de la quantitat d'estrelles que hi ha, reconeixes la Via Làctea, l'Ossa Menor i la Major, el cinturó d'Orió (per dir les que més o menys tothom coneix al manco el nom). També trobes algún puntet que es mou, i tranquils!, no és un OVNI, és un satèl·lit. És en aquests moments que te n'adones de la immensitat de l'univers, i de tot el que l'ésser humà no ha estat capaç de saber fins ara i qui sap si algún dia ho sabrà.

I si vos heu quedat amb ganes de saber com es formen les estrelles, aquí teniu un enllaç interessant: http://www.geocities.com/alvarogrande_2000/estrella.htm

Tenir un blog

Ai la peresa que me menja!!

Tenir un blog és una mica estressant... sempre pensant "ai, hauria d'escriure algo, donar un poc de vidilla", ja veis (si és q qualcú passa per aquí) que és ben fluixet. Però tenc una entrada pensada, quan tengui clars els meus propòsits pel nou any vols els contaré. Les declaracions públiques sempre comprometen un poc més, no?

Idò sí.
Fins aviat

Obert per vacances

Hola!, a la fi el nostre blog!! ja era hora eeeh!

Esper que totes les tonteries, comentaris, monòlegs, contes, frases etc que se'ns passen pel cap quan menys ho esperam vagin fluint per a poder mantenir aquest lloc.

 

El títol: "La mar de coses sense massa sentit" perquè no és que el blog se dediqui a res en concret, més que res, serà un de tot i molt, un "can bum", un "batzum-batzam"... de coses que vagin sorgint.

L'idioma: aleatòri, així com surti.

La direcció: "serendipietat" derivat crec que poc correcte de la paraula "serendipia", que es refereix als descobriments casuals, com les nostres idees.

Només me faltava el blog per a tenir més coses a fer (com en tenc tantes...) Intentaré mantenir-lo al dia, i tal vegada ajudarà a recuperar la inspiració. (Cati)

Fins aviat, i anau deixant comentaris per favor, que així és nota que val la pena seguir amb això.